La cantata de la neu (Cors alegres de Valls)

La cantata de la neu
Bona tarda i benvinguts a La cantata de la neu. Alguns potser pensareu: cantata de la neu? Però si ja som al febrer i aquest hivern no ha fet fred! Però, i si us despertéssiu un matí de febrer i us trobéssiu els carrers plens de neu? Com us quedaríeu?

Així ha començat el concert de La cantata de la neu, un concert molt especial per la nostra coral i que hem preparat amb molta il·lusió.

La Coral Infantil Cors Alegres, fundada l’any 1968, ha estat sempre un referent musical a la ciutat de Valls. Al llarg dels seus gairebé cinquanta anys de trajectòria, els nens i nenes de la coral han cantat les nostres cançons arreu de Catalunya i més enllà de les seves fronteres. Hom diria que, probablement, la majoria d’infants vallencs han cantat o compartit estones musicals a la coral en algun moment de la seva vida.

La cantata de la neu,d’Emil Kübler i traduïda per Josep Vigo, va sonar per primera vegada a la nostra coral l’any 1977. Va ser en un intercanvi amb la Coral Rossinyols del Penedès, de Llorenç del Penedès. En total es van fer dos concerts, un al Teatre Principal de Valls el 23 de gener de 1977 i un altre a Llorenç del Penedès una setmana més tard.

El 9 de gener de 1983, la mateixa cantata es repetiria al Teatre Principal de Valls, aquest cop interpretada pels cantaires de la nostra coral juntament amb la coral El petit Vailet de la Múnia.

És el setembre de 2015, trenta-nou anys més tard, que ens arriben a les mans les partitures, manuscrites i plenes de records. La mare de l’actual directora de la cantata ja l’havia cantat l’any 1977 i conservava les partitures de la segona edició, de quan era directora de la coral. Per peculiaritats de la vida, aquesta cantata ha passat per mans de la família Amill fins a arribar a les nostres: primerament les va tenir la Mª Candela, directora de la coral l’any 1977; després la Montserrat, cantaire el 1977 i directora a la coral el 1983; i finalment van passar a la Laia, l’actual directora.

Engrescades, vam fullejar i redescobrir aquelles cançons. La música parlava de la sorpresa de despertar-te un matí i trobar-ho tot nevat; de la màgica i entranyable senyora Munda, que en espolsar els seus blancs llençols ho cobreix tot de borrallons de neu; i d’en David, un noi tímid que no vol sortir de casa i es queda aixoplugat a la vora del foc.

El projecte començava a agafar forma. Van ser uns dies de revisar les partitures, passar-les a ordinador per a una lectura i difusió més agraïdes i, finalment, retocar-ne l’harmonització per posar-nos a assajar. Després de recuperar els programes de les actuacions de fa gairebé quaranta anys, la nova generació de cantaires dels Cors Alegres vam posar fil a l’agulla amb una versió renovada de La cantata de la neu.

La cantata inclou set cançons de dificultats diverses. Els cantaires més grans de la coral han escrit un petit conte i han recollit alguns poemes per entrellaçar música i text a partir de la temàtica de la neu. Entre tots hem muntat una senzilla proposta escènica per ambientar l’espai, fins i tot amb alguns personatges sorpresa.

En conjunt, una experiència enriquidora pels més petits i de col·laboració pels més grans, que amb aquest concert han sabut arribar als pares i excantaires de la coral.
Finalment, volem compartir la visió d’una antiga directora i excantaire dels Cors Alegres, actualment mare de dos cantaires de la coral. Ella ens fa arribar aquesta magnífica fotografia de la representació de la cantata a Valls l’any 1983, en el seu primer concert com a cantaire.

En acabar el concert, l’Imma Piñas ens explica: “El concert d’avui al principal ha estat especialment emotiu per mi. El curs 1983/84 va ser el primer curs que vaig cantar a la coral infantil Cors Alegres, i el concert de la Cantata de la Neu (intercanvi amb la coral de La Múnia) fou el meu primer concert com a cantaire. Tenia llavors 7 anys. Avui l’han cantat els meus fills, de 7 i 9 anys. M’he emocionat diverses vegades. Comparteixo una foto de fa 32 anys!”